El sistema electoral d’aquest país i de la majoria de països te un greu problema. En teoria el parlament i el govern que emana d’aquest, gaudeixen de la legitimitat d’haver estat escollits democràticament en unes eleccions lliures. “Son producte de la voluntat del poble” diuen. Però el fet és que al poble només se’l consulta una vegada cada quatre anys. En molts casos, en el moment de fer la consulta el poble no acaba de tenir clar el que vol i com a resultat, ningú obté una majoria prou amplia com per poder governar. Ningú gaudeix de la confiança de l’electorat amb prou força. Llavors es configuren aliances contra natura que acostumen a tenir poca volada. Ho vam veure amb el pacte entre CiU i el PP que tot just va durar una legislatura i ho hem vist amb el tripartit, especialment amb el segon tripartit. Pràcticament des del principi les enquestes d’opinió demostraven que el poble s’ho havia repensat i que no li agradava gaire com havia quedat la cosa. El problema es que com que la cosa un cop votada va per quatre anys, el que pugui pensar el poble mentrestant tant se l’hi en fot a un polítics, que malgrat ser conscients que la cosa no rutlla, acaben fent el que sigui per seguir aferrats a menjadora. 
Aquest comportament el veiem perfectament reflectit en la situació política actual. El tripartit està mort. Ni el PSC suporta ja més els seus companys de viatge ni ICV i especialment Esquerra aguanten a un PSC cada cop menys fiable i més immers en precampanya i al que dicti el seu amo, el PSOE.
S’haurien de convocar eleccions ja! De fet, s’haurien d’haver convocat eleccions fa mesos i d’aquesta manera sortir de la paràlisi que representa aquesta aberració anomenada tripartit. Però el poble, que en teoria és d’on emana la legitimitat d’aquestes persones per fer el que estan fent s’ho ha de mirar perplex i espantat i esperar quasi un any més. Això no pot ser. No hauria de ser. La gent hauria de poder expressar més sovint el que pensa dels polítics que governen.
I aquí va la meva proposta per la nova llei electoral que algun dia s’hauria d’aprovar: donar la veu al poble cada any. 
Ep! No vull dir convocar eleccions cada any. De cap manera. Unes eleccions son molt costoses. Impliquen una gran mobilització de recursos, candidats, programes electorals, etc, etc. El que proposo es una cosa més simple: que a partir del segon any de legislatura (donem una mica més de marge al principi) i en una data determinada (res de a voluntat del president, sinó sempre la mateixa data fixada “constitucionalment”) els parlamentaris i el govern es sotmetin a un “referèndum de confiança” cada any. Ben senzill. Es tracta de preguntar a la gent si volen que el parlament i el govern continuïn com estan o no. Si la gent majoritàriament diu que si, apa! fins l’any que bé. Si la gent diu que no, es convoquen automàticament eleccions en tres mesos. Si voleu, per higiene i renovació, al sisè any de continuïtat (es a dir, de renovació de confiança) es convocarien eleccions obligatòriament a fi i efecte de canviar persones.
Estic segur que amb aquest sistema, la classe política estaria més pendent de l’opinió dels electors i no la menystindria impunement durant tres anys i mig com ho fan actualment.
Ah! I que ningú em digui que això de convocar un (simple) referèndum cada any és costós. Si, com dirien al meu poble, “quatre arreplegats” han muntat unes consultes sobiranistes “amb una ma davant i l’altra darrera”, que no pot fer l’administració? I en tot cas, aquests cost seria irrisori si el comparem amb el cost que representen (per exemple) quasi dos anys de desgovern del govern tripartit.
Algú podria adduir que això podria generar inestabilitat, que la gent podria canviar de pensament cada any (de fet, cada dos anys) però no és cert. A mig termini estic segur que les legislatures acabarien esgotant-se. La gent és sabia; és més sabia del que creuen. De fet la gent és tant sabia que els polítics en el fons els tenen por i per això només gosem preguntar una vegada cada quatre anys.