La notícia segons la qual l'informe jurídic que ha redactat el bufet Roca en relació a les normes d'empadronament dels nouvinguts pendents de regularitzar la seva estada a Vic dóna la raó a l'Ajuntament omple els mitjans de comunicació.

Sense entrar a debatre sobre el contingut de l'informe hi ha un fet que em sobta i em mou a la reflexió en veu alta. La vice-presidenta Fernández de la Vega quan va anunciar en roda de premsa que el govern de l'Estat qüestionava la, legalitat de l'actuació de l'Ajuntament de Vic en aquesta matèria, va dir que sol·licitava el parer dels serveis jurídics de l'Estat (lletrats del cos de funcionaris conegut com a "Advocats de l'Estat"). En canvi l'Ajuntament de Vic ha hagut d'acudir a un bufet privat (del qual n'és titular Miquel Roca Junyent) per sostenir la seva posició. No ha presentat l'informe jurídic del secretari de l'Ajuntament, ni de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat (que pot atendre també peticons d'informe dels ens locals), ni del cos de lletrats de la Generalitat (que també es podrien pronunciar sobre aquest  cas si el Govern els hi ho demana).
A Catalunya la invocació del parer dels serveis jurídics públics en temes cabdals és excepcional ja que no hi ha cultura d'estat (català) entre la classe política autòctona, farcida de professionals que veuen en els lletrats de les institucions públiques una amenaça a la seva hegemonia social. Per experiència (no pas per corporativisme) puc dir que els governants locals i autonòmics prefereixen externalitzar informes de conveniència alhora que davaluen sistemàticament el paper dels seus propis serveis jurídics. Tot un símptona de la poca visió estratègica  que predomina en les institucions públiques. A l'informe dels advocats de l'Estat se li ha de confrontar el dels serveis jurídics locals i de la Generalitat, no pas el d'un bufet privat per molta anomenada que tingui.