Curiós el nostre país! Segons el tripartit, vivim al País de les meravelles. I és veritat: aquí passes coses meravelloses. I tot això gràcies als nostres polítics, que s’han convertit més aviat en il·lusionistes, i no perquè venguin il·lusió, sinó perquè venen enganys com si fossis grans esdeveniments transcendentals.

No m’estic referint a enganys fruits d’equivocacions del moment, com és el cas del conseller Francesc Baltasar, quan declarava amb rotunditat que la causa del foc d’Horta de Sant Joan era un mal llamp. Però aquesta equivocació sense l’autocrítica necessària, el converteix en un polític sense credibilitat, i si un polític perd la credibilitat, ho perd tot!

Voldria posar l’accent, en la tragicomèdia que ens està acostumant el tripartit, quan anuncia que gràcies a ells s’aconsegueixen fites històriques pel nostre país. I m’està venint al cap el pacte del finançament i l’efecte real que ens suposa. Heu notat alguna cosa? Les petites millores del tripartit amaguen grans fracassos pel país.

Tenim l’exemple de la cessió de la gestió de la xarxa de rodalies de RENFE. El traspàs més important dels últims anys, segons en Saura! Mentrestant, la màxima preocupació del conseller Nadal és que els lavabos estiguin nets, tot avisant la millora serà progressiva... així que els pobres usuaris es vagin armant de paciència, encara que venint de RENFE deuen estar prou curtits. Resulta que ara tenim la gestió d’uns trens i unes estacions que no són nostres, com tampoc d’unes vies obsoletes i de les famoses catenàries. El govern ho ven com si ens haguessin donat una casa per viure-hi, però només hi estem de lloguer.

Ara tenim el tema dels aeroports. Catalunya necessita i reclama que el Prat esdevingui un aeroport internacional de referència, que sigui la porta d’entrada de noves oportunitats que redundarà positivament en el país: més turisme, més atracció de multinacionals, més dinamisme econòmic, etc... Com a mínim, tota la societat civil catalana està d’acord en això, oi? Doncs bé, resulta que ara el Govern espanyol ens ha concedit en un acte de generositat sense precedents que hi hagi representació d’organismes públics catalans en els consells d’administració dels aeroports catalans. Sí, sí, un fet històric! Però que no ens enganyin, tindrem veu però no tindrem vot! Creieu que això és suficient? L’Estat espanyol argumenta que prioritza per l’ interès general. I jo pregunto, l’interès general de qui? El model aeroportuari espanyol, com a molts altres àmbits, resulta un fre al desenvolupament del nostre país. Algú s’imagina que el president del Barça també fos en Florentino Pérez ? Qui guanyaria sempre? Doncs això està passant als aeroports. Barajas és un competidor directe d’El Prat, i això afecta la nostra economia...Pregunteu-vos sino, on s’han instal·lat la majoria de filials de corporacions internacionals de serveis a l’Estat? La ma fosca d’AENA decanta la balança cap al mateix cantó, ja veiem quins són els interessos es defensen... Ah! A més, cal recordar que la nova Terminal 1 d’El Prat, que ha costat unes cinc vegades menys que la Terminal 4 de Barajas, no té encara connexió de tren ni de metro. Com sempre, cornuts i pagar el beure!

Tenim unes infraestructures a mitges i això significa que el nostre país va a mitges: tenim un AVE que acaba d’ arribar a Barcelona però encara estem esperant la connexió amb França. Sabeu quan fa que es va inaugurar l’AVE a Sevilla? A 1992, fa ja 18 anys!!! Per altra banda, tenim un eix transversal que ja es va quedar petit abans d’inaugurar-lo, i ara corre-m’hi tots a desdoblar-lo i a suportar un cost exorbitant. Fa relativament poc que es va acabar el tram de la N-II entre Igualada i Cervera, però encara tenim pendent tot el tram de la N-II a partir del Maresme fins Girona.

Resumint, tenim un país a mig construir, fruit d’uns polítics mediocres amb poca visió de país i d’un sistema de finançament injust que perpetua l’espoli fiscal que en son víctimes els catalans. Cal pensar en gran! Cal ser ambiciós! No ens podem permetre viure en la resignació perpetua! Si volem un país de primera, necessitem unes infraestructures de primera, per tant uns polítics valents que defensin realment l’interès general del país. Cal dir les coses pel seu nom, no podem disfressar la realitat. El tripartit no ens pot vendre com a èxits aconseguir engrunes i dir que són fets històrics! Tal i com va dir encertadament en Carod Rovira, al seu moment, “se’ns pixen a la cara i ens volen fer creure que plou”.