A mi aquest tema del Laporta em te una mica mosquejat. Sembla ja descartat que Laporta participi d’un dels “partits tradicional”, es a dir, CiU i Esquerra i també sembla prou probable que d’una manera o altra farà el salt a la política aquestes properes eleccions.

Llavors la qüestió és quina decisió prendrà: S’incorporarà a Reagrupament o presentarà una candidatura pròpia?

Jo crec que de la decisió que prengui és desprendran les vertaderes intencions del personatge. Crec sincerament que si Laporta vol realment treballar per la independència de Catalunya d’una manera realment efectiva, no hauria de dubtar ni un moment en incorporar-se a Reagrupament. El motiu és molt simple: cap altra organització independentista de les que hi ha a l’actualitat (i per descomptat de les que es puguin crear) està millor preparada per afrontar les properes eleccions i la gestió dels resultats. RI te ja mes de 3300 associats i està implantada pràcticament a tot el territori. Tots aquests mesos s'ha fet una feina que ningú més ha fet. Podríem dir que malgrat que no és un “partit polític tradicional”, ja te la infrastructura humana comparable al partits actuals i per tant en disposició d’afrontar amb èxit el treball que implica presentar-se a unes eleccions. M’atreviria a dir que el capital humà que te RI és excel·lent. Els companys i companyes Reagrupats que conec en la seva majoria son professionals ben preparats i motivats. I molta d’aquesta gent, a hores d’ara ja està treballant per definir quines han de ser les línies d’actuació, el programa electoral, en definitiva, la gestió del “dia desprès”.

Si per contra Laporta decideix “anar per lliure” i formar el seu propi partit, amb quina gent comptarà? Quines persones configuraran les llistes? Quina organització hi haurà darrera? Ell i quatre més?

Perquè no hi ha cap dubte que es presenti sota el paraigües que es presenti, Laporta traurà un magnífic resultat. Però desprès vindrà “el dia desprès” i ja hem vist el que passa quan aquest “dia desprès” es gestiona amb improvisació i sense objectius clars. Doncs que el fracàs està assegurat. Em refereixo per si algú no ho ha captat, al desastre de gestió que va fer Esquerra desprès dels magnífics resultats del 2003.

Per mi, si Laporta es presenta en solitari, es convertirà en el gran submarí de la causa independentista. Malgrat l’èxit inicial, si no hi ha darrera una organització com pugui ser Reagrupament, no se’n sortirà i tornarem a anar enrera, com vam fer amb Esquerra. Si Laporta va per lliure, farà més nosa que servei.

Joan Carretero va dir que “Si [Laporta] fa política anirà amb Reagrupament o Reagrupament anirà amb Laporta”. En aquest cas no estic d’acord amb ell. Reagrupament no “ha d’anar” darrera de Laporta sinó que ha de ser Laporta el que demostri prou intel·ligència com per aprofitar el capital humà de Reagrupament. Si no ho fa, demostrarà una vanitat comparable a la que han exhibit els dirigents d’Esquerra, especialment Carod tots aquests anys. O pitjor encara, demostrarà mala fe. I aquí és on molt em temo que Laporta pugui ser al final un instrument per desmuntar l’embranzida sobiranista, no solament de Reagrupament, sinó de tot el mon independentista.

Realment Reagrupament te una tasca molt difícil. Ha de valorar molt bé amb qui “es juga els quartos”.

Edito:
Subscric plenament el contingut de la carta oberta a Joan Laporta que ha escrit Francesc Mortés.